El Festival de Cinema Europeu de Sevilla ha presentat Els mals noms, l’òpera prima del cineasta senienc Marc Ortiz Prades, produïda per Paloma Mora (Admirable Films i TV ON Producciones) i Marc Muñoz (Lamalanga Produccions). El film ha sigut seleccionat en la secció Rampa, dedicada a donar visibilitat als nous talents del cinema europeu.
La pel·lícula oferix un retrat íntim, auster i fragmentat de Florencio Pla Meseguer, una persona intersexual coneguda popularment com la Pastora. Nascut l’1 de febrer de 1917, va viure més de trenta anys com a dona fins que, perseguit per la Guàrdia Civil, va decidir unir-se a la guerrilla ja com a home.
El règim franquista el va culpar de nombrosos crims sense resoldre, creant una llegenda negra que encara avui perdura a les Terres de l’Ebre i el Maestrat.
Ortiz Prades recupera la història de la Pastora des d’una mirada profundament humana, guiada per un fort vincle personal: “Me vaig criar als mateixos carrers on corria la Pastora, jugava als boscos on s’amagava, i la meua iaia, que em va transmetre esta història, va ser una de les seues modistes”, explica el director i guionista.
Rodada a les comarques dels Ports, Baix Maestrat, Montsià, Terra Alta i Baix Ebre, la pel·lícula és fruit de diversos anys de recerca de memòria oral. El director de la Sénia ha dramatitzat testimonis de persones que van conèixer Florencio per a construir una narrativa minimalista i fragmentada, que posa de manifest els buits i discontinuïtats de la memòria col·lectiva.
Segons el seu autor, Els mals noms és una desmitificació del personatge i, alhora, una reivindicació de la diferència. “És una crònica de transformació i llibertat personal en una època en què allò diferent era condemnat”, afirma. El film combina rigor històric i poètica visual, amb plans llargs, ritme pausat, interpretacions contingudes i una ambientació sonora naturalista que reforça el seu to introspectiu.
Els actors Adrià Nebot, Àlex Bausà i Pablo Molinero interpreten el protagonista en diferents moments vitals dins d’una estructura capitular que reflectix la fragmentació dels relats orals i els diversos noms amb què va ser conegut. Ortiz Prades definix la seua obra com un biopic històric intencionadament fragmentat, on l’espectador és convidat a completar els silencis i omplir els buits de la narració. “Els mals noms és una experiència de recerca, on el públic ha d’investigar i deduir. La satisfacció rau en anar resolent els interrogants”, afegix.
Per al director, Florencio Pla Meseguer simbolitza la resistència davant la norma imposada. “La Guàrdia Civil va trobar en la seua diferència el pretext perfecte per a construir un relat on allò distint era assimilat al pervers o l’il·lícit. La meua pel·lícula vol desmuntar esta mentida i reivindicar la seua humanitat”.
El director senienc conclou que esta és, també, una història de memòria col·lectiva i de reconeixement. “És la història que em va llegar la meua iaia, però també la de molts altres que, com Florencio Pla Meseguer, van ser silenciats pel seu origen, la seua naturalesa o el seu gènere. Sobretot, és la història d’algú que només volia ser reconegut tal com se sentia: un home”, conclou.
